Ampliació CEIP Francesc Aldea i Pérez. Terrassa

2006.

PROMOTOR: DEPARTAMENT EDUCACIÓ. GENERALITAT DE CATALUNYA

Premisses: Concurs restringit a 4 joves arquitectes convidats pel « Departament d’Educació » pel projecte d’ampliació CEIP Francesc Aldea i Pérez a Terrassa amb la nova construcció d’un gimnàs i vestidors.

L’escola existent està situada en un solar de pendent considerable, aquest desnivell queda resolt amb una sèrie de terrasses, a la primera i la de més amunt l’edifici de l’escola, amb els patis directes des de les aules, a la segona s’hi situa la pista i la tercera, la de més avall, una zona verda, sense pavimentar, arbrada.

Els vestidors a projectar han de tenir una relació directe tant amb la pista existent com amb el gimnàs, de manera que la situació dels vestidors no podia ser gaire llunyana ni desvinculada de la pista.

Solució: Un eix existent que neix a l’accés principal de l’escola, punxant transversalment l’edifici existent es perllonga fins a l’exterior, culminant en un nucli d’escales que porten a la pista, al pati dels més grans i al dels més petits, tots en cotes de nivell diferents. El projecte de l’ampliació es basa en reforçar aquest eix, tot recolzant-hi les peces i conectant la zona arbrada de la cota inferior no massa concorregut pels nens fins ara. Aquest eix es va adaptant al terreny, creant en ell els desnivells necessaris, d’ell pengen els vestidors, col·locats a la mateixa cota que la pista, per assegurar el vincle directe necessari, i el gimnàs que per adaptació al terreny.

L’eix es llegeix al llarg de tot el seu recorregut per un paviment de formigó fins a arribar a la tanca sud de l’escola, i reforçat per l’existència d’un porxo que lliga els dos volums i crea un espai cobert exterior de vincle entre els 2 edificis, per on es creen els accessos. Els arbres existents i la plaça pavimentada culminen el recorregut.

La voluntat de no crear espais cul de sac, de permetre sempre una doble circulació, es un altre dels paràmetres que s’han tingut en compte a l’hora de situar els edificis. Així la plaça a l’extrem del gimnàs, no s’entén com un cul de sac, sinó com un espai de recepció en certs moments o en certs actes no vinculats amb l’escola, o que es produeixin quan l’escola estigui tancada, l’accés en aquests casos es produeix per l’extrem oest de la tanca, i la circulació vorejant la tanca fins a arribar al pati d’accés al gimnàs.

Publicités