Requalificació Piazza San Cosimato. Trastevere. Roma

2002

Concorso di progettazione per la riqualificazione di la Piazza San Cosimato.

Concepte de quiosc: Elisa Olivé Elias.

SITUACIÓ: Barri del Trastevere (ROMA)

PROMOTOR: Comune di Roma

En col·laboració amb Virolleaud-Architectes. Paris

Premisses: La plaça Sant Cosimato, és una plaça on s’hi produeix un mercat setmanal.

L’objecte del Concurs era reorganitzar la plaça de manera que les parades poguessin col·locar-se ordenadament i aconseguir la relació amb l’església a un extrem d’aquesta i a una cota molt inferior.

Es una plaça triangular amb dos carrers perifèrics que convergeixen en un de sol.

Solució adoptada: La proposta efectuada organitzava l’espai amb una sèrie de lluminàries creant un bosc de llum de nit i de dia i els dies de mercat es desplegaven i es convertien en para-sols sota els quals els venedors col·locarien la seva parada, (ells porten unes caixes que despleguen per vendre i pleguen quan marxen).

S’instal·len una sèrie de quioscos de xapa metàl·lica CorTen (recorda el color ambiental de la ciutat) en forma de unes caixes que s’obren completament depenent dels usos.

 

mpliació Escola Bressol « La Ginesta » Reus. Tarragona

 

escola bressol GINESTAIMATGE copia

2005

PROMOTOR: AJUNTAMENT DE REUS

Conjuntament amb Matthieu Virolleaud. Arquitecte

Premisses: Concurs per l’ampliació de l’Escola Bressol municipal “La Ginesta” de Reus. Tarragona

Es demana l’ampliació de l’Escola a la zona on s’ubica el pati actual, de forma triangular.

Solució adoptada: El nou edifici s’articula amb l’existent mitjançant el buit. L’edifici es fragmenta, i queda lligat amb l’existent per un braç de circulació.

Cada peça principal com les aules i la sala polivalent estan constantment en relació amb l’exterior, deixant sempre entre elles un espai intersticial permetent l’assolellament de sud i creant espais exteriors que poden ser utilitzats com a llocs d’activitat.

Les peces principals, volumètricament queden ben definides i diferenciades per un canvi de tipus de coberta.

La coberta inclinada afavoreix l’entrada de llum de nord i el voladís a sud, protegeix l’interior dels rajos de llum directes.

Aquests espais majors queden separats per mòduls lligats tant a l’interior com al pati.

Per fer la transició amb l’exterior de l’escola, el carrer Figueres, s’han creat una sèrie de patis, alternats per mòduls de serveis, tot al llarg de l’edifici, permetent així la il·luminació natural de la circulació principal i la bona ventilació de les peces de servei.

Ampliació CEIP Francesc Aldea i Pérez. Terrassa

2006.

PROMOTOR: DEPARTAMENT EDUCACIÓ. GENERALITAT DE CATALUNYA

Premisses: Concurs restringit a 4 joves arquitectes convidats pel « Departament d’Educació » pel projecte d’ampliació CEIP Francesc Aldea i Pérez a Terrassa amb la nova construcció d’un gimnàs i vestidors.

L’escola existent està situada en un solar de pendent considerable, aquest desnivell queda resolt amb una sèrie de terrasses, a la primera i la de més amunt l’edifici de l’escola, amb els patis directes des de les aules, a la segona s’hi situa la pista i la tercera, la de més avall, una zona verda, sense pavimentar, arbrada.

Els vestidors a projectar han de tenir una relació directe tant amb la pista existent com amb el gimnàs, de manera que la situació dels vestidors no podia ser gaire llunyana ni desvinculada de la pista.

Solució: Un eix existent que neix a l’accés principal de l’escola, punxant transversalment l’edifici existent es perllonga fins a l’exterior, culminant en un nucli d’escales que porten a la pista, al pati dels més grans i al dels més petits, tots en cotes de nivell diferents. El projecte de l’ampliació es basa en reforçar aquest eix, tot recolzant-hi les peces i conectant la zona arbrada de la cota inferior no massa concorregut pels nens fins ara. Aquest eix es va adaptant al terreny, creant en ell els desnivells necessaris, d’ell pengen els vestidors, col·locats a la mateixa cota que la pista, per assegurar el vincle directe necessari, i el gimnàs que per adaptació al terreny.

L’eix es llegeix al llarg de tot el seu recorregut per un paviment de formigó fins a arribar a la tanca sud de l’escola, i reforçat per l’existència d’un porxo que lliga els dos volums i crea un espai cobert exterior de vincle entre els 2 edificis, per on es creen els accessos. Els arbres existents i la plaça pavimentada culminen el recorregut.

La voluntat de no crear espais cul de sac, de permetre sempre una doble circulació, es un altre dels paràmetres que s’han tingut en compte a l’hora de situar els edificis. Així la plaça a l’extrem del gimnàs, no s’entén com un cul de sac, sinó com un espai de recepció en certs moments o en certs actes no vinculats amb l’escola, o que es produeixin quan l’escola estigui tancada, l’accés en aquests casos es produeix per l’extrem oest de la tanca, i la circulació vorejant la tanca fins a arribar al pati d’accés al gimnàs.

37 habitatges de protecció oficial al barri de la Mina. Barcelona

mina A4

2006

Premisses:

Concurs d’assistència tècnica destinat a joves arquitectes per a la realització de 37 habitatges de protecció oficial  al Barri de la Mina (illa D). Barcelona.

PROMOTOR: INCASOL

Solució:  El projecte es desenvolupa a partint de la cèl·lula.

La ventilació creuada en tots els habitatges creen la configuració de la volumetria. Dos cubs es desplacen per una gran coberta enjardinada. Aquests cubs, aparentment compactes i d’ obertures de ritmes diferents, estan perforats a l’interior per un gran pati que el divideix d’extrem a extrem i que conté els accessos els nuclis verticals i unes passarel·les que porten als habitatges. S’entén aquest pati com centre de rencontres del veïnat.

El sistema constructiu utilitzat en aquest projecte, es basa en prefabricats de formigó, tant l’estructura com els tancaments de façana (formigó alleugerit). L’esquema de jàssera prefabricada , en L o en T invertida recolzada sobre pilars de 40×40 (amb unes llums no massa grans). Cobert per lloses de formigó alveolar, prefabricades.

La coberta enjardinada amb plantes de creixement horitzontal, deixa un espai transitable per recolzar-hi les plaques solars que alimentaran els acumuladors d’Aigua Calenta Sanitària.

A planta baixa ocupada per locals comercials i per porxos oberts al carrer, es crea una zona privada comunitària a base de patis i zona enjardinada.

19 Habitatges de Protecció pública. Eivissa

2008 

PROMOTOR:  Ajuntament d’Eivissa i IMVISA

UTE Marc Olivé Elias i Elisa Olivé Elias. Arquitecte

Premisses: Concurs per a la realització de 19 habitatges de Protecció Pública a la Ciutat d’Eivissa. Illes Balears

Solució: El projecte d’habitatges de protecció pública es desenvolupa a partir d’una idea de permeabilitat i flexibilitat espacial, i una relació i una ambigüitat interior exterior. Tenint en compte principalment la climatologia de l’illa de Eivissa, que permet i demana fer vida a l’exterior o amb una relació molt estreta amb l’exterior una gran part de l’any.

Dues peces de planta baixa més 1 amb una relació espaial molt estreta entre elles, amb façanes a nord-oest i sud-est.

L’accés a l’edifici des de la cantonada del solar, a través d’un mur de formigó perforat amb obertures irregulars que voreja l’alineament del carrer d’Aubarca en el seu límit de construcció (a tres metres del límit de parcel·la) t’acompanya a endinsar-te a l’edifici, un edifici obert a l’exterior tenint només les cèl·lules d’habitatges amb tancaments..

Els habitatges de 1, 2 i 3 habitacions tenen tots un element comú: la doble orientació nord-oest, sud-est. Aquesta doble orientació s’aprofita per crear espais exteriors privats que a la vegada poden ser semiprivats, ja que el tancament mòbil que el separa de l’espai públic de l’edifici, pot estar obert, creant un espai molt més ampli o tancant preservant la intimitat però seguint essent un espai exterior, ja que els tancament de lames de fusta permeten la lliure circulació de l’aire.

Un altre requisit del projecte era la creació d’un espai exterior per a safareig i estenedor, aquest es resol amb la creació d’un moble armari, que conté la rentadora i la pica de safreig, situat a la galeria que separa la galeria-rebedor del buit per estendre, un buit al forjat.

L’accés als habitatges es realitza a través d’una galeria exterior i privada que actua com a terrassa i com a rebedor de l’habitatge. Els habitatges es desenvolupen a partir de la idea de permeabilitat i flexibilitat, una sèrie d’espais exterior-semiexterior/ exterior-interior-semiexterior-exterior.

Biblioteca i arxiu municipal. Llançà. Girona

2008

PROMOTOR  Ajuntament de Llançà

Superfície: 2.200m2

UTE Marc Olivé Elias i Elisa Olivé Elias. Arquitecte

Premisses: Concurs per a la realització de la Biblioteca i Arxiu municipal de Llança. Girona

Solució:

Emplaçament Un edifici extens, que ocupa tot el solar tot ordenant-lo i donant-li diferents usos.

L’accés de l’edifici ve donat per la reflexió dels possibles fluxos de gent, entenent que els usuaris vindran de la vila antiga i del port.

Monumentalitat L’edifici projectat es un edifici en planta baixa que s’exten com un tentacle a través del solar, adaptant-se així al terreny i deixant pas a la visió del centre vila antic. Per aportar monumentalitat o identitat, s’opta per un volum de fusta en planta primera que es col·loca en gran voladís, i que indica un edifici públic d’importància.

Volumetria. Un nucli comú (vestíbul) del qual surten 4 cossos que separen els usos.

A la zona més urbana, s’hi disposa la biblioteca, volum vidriat en planta baixa, amb gran volum en voladís amb gelosia de llistons de fusta col·locats verticalment, actuen de pell i donen volatilitat al volum. Sala polivalent. Es clava a l’àrea de la riera. De manera que s’encavalca deixant a l’extrem de la riera una plataforma de fusta de tarima volada sobre la riera, la qual permet les activitats a l’aire lliure.

La sala d’exposicions tanca geomètricament la plaça urbana d’accés i i el dirigeix. Aquest volum te la mateixa alçada que la sala anterior. Pati d’escultures externes a l’extrem de la sala amb més relació amb el parc.

L’arxiu trenca la ortogonalitat per adaptar-se millor al solar i als espais intersticials. Creant així dos espais ben diferenciats. Es crea una zona verda mes propera a la riera, i una de semi urbana amb parcs infantils amb més relació amb el centre vila antic.

Els volum de la sala d’exposicions i de l’arxiu s’entenen com a volums lluminosos.

Escola Bressol Municipal. Sant Andreu de Llavaneres. Barcelona

2008

Concurs

SITUACIÓ: Plà de Sant Pere. Sant Andreu de Llavaneres. Barcelona

PROMOTOR  Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

UTE Marc Olivé Elias i Elisa Olivé Elias. Arquitecte

Premisses: Concurs per a la realització de’una Escola Bressol Municipal a SAnt Andreu de Llavaneres

Solució: El projecte es desenvolupa tenint en compte l’orientació del solar i la situació del carrer d’accés. Situant les aules orientades a sud i els serveis a nord. Volumètricament dos cossos clars de forma rectangular i paral·lels al carrer llisquen a través d’una línia que es la circulació, reforçada volumètricament per un lluernari que sobresurt respecta l’alçada dels altres 2 cossos i que dirigeix i fa de frontissa al projecte.

Els dos cossos rectangulars “pateixen” diverses incisions, perforacions de l’exterior. En el cas del volum més pròxim al carrer, aquesta incisió transversal la forma l’accés amb un voladís a una alçada inferior a la de la coberta i que s’endinsa dins de l’edifici, convida a l’accés.

El volum de les aules, queda interromput per unes incisions en forma de patis que contenen un joc d’escales, passarel·la i rampa (tobogan) Produint un endinsament cap a l’interior de l’edifici, creant uns miradors cap a la zona comuna, fent-hi participar els jocs exteriors, de manera que els infants tot jugant, pugin, baixin, entrin, surtin…..l’arquitectura mateixa forma el joc.

Hotel-restaurant-Spa Rialp. Pallars Sobirà

munt rialp copia

2003.

Premisses: S’encarrega un hotel de 30 habitacions, restaurant i SPA en un terreny completament plà, situat a l’entrada del poble de Rialp. Pallars Sobirà. s’haurà d’integrar l’antic paller existent en el projecte.

Solució: el projecte es desenvolupa a partir de l’Antic Paller que actua com a nus i accés principal, i que conté els serveis de recepció i bar.

Dos eixos en surten  : el primer , de PB+1, segueix el talús de la muntanya, amb les habitacions penjant de la circulació adosada a la muntanya, optimitzant la bona orientació de totes les habitacions i assegurant l’assolellament.El segon eix, més proper a l’accés conté els serveis de SPA i Restaurant.

Promotor: Privat

PEC:  4.285.708 Euros

Superficie: 4.200m2

Avant projecte redactat conjuntament amb Marc Olivé Elias. Arquitecte.

 

 

CEIP 3L. Riells i Viabrea

2008.PORTADA Riells i Viabrea_Página_1

Premisses: L’objecte d’aquest estudi previ és el de determinar la viabilitat d’ubicar un nou CEIP de tres línies a la parcel·la cedida per l’Ajuntament.
Els condicionants fan necessari l’estudi, per tal de valorar el sobrecost que pot ocasionar la topografia existent i els efectes que podria ocasionar la depuradora adjacent al solar.

Solució: L’edifici que es proposa, disposa de planta baixa més una planta pis per a tota la zona d’aulari, mentre la zona d’administració i serveis es disposa en planta baixa. Es garanteix així, l’accés des del carrer tant a l’Ampa, com la Biblioteca i la cuina.
L’accés a l’escola es produeix des d’un carrer de nou traçat, accedint a l’escola per la part més baixa del solar.
L’accés es produeix des de la part central, on es distribueixen l’Aulari de primària, l’ Àrea d’administració,  el Menjador i el Poliesportiu municipal existent (que tindrà l’ús de gimnàs de l’escola).
La zona de jocs és l’espai envoltat per l’aulari, mentre que la pista poliesportiva queda al final del solar,minimitzant les excavacions, però garantint el contacte visual des de la zona de jocs i la seva accessibilitat.
El pati de l’escola disposa a més a més, d’una zona arbrada i enjardinada amb un joc de rampes que permeten accedir al pati des de la planta superior, aprofitant els desnivells existent i urbanitzant el talús.

façana Riells Viabrea05-pb riells i Viabrea

Promotor: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya

PEM: 4.60M€

Superfície: 3.400m2

Projecte realitzat conjuntament amb Laia Cisteró Fortuny. Arquitecte

 

Interior. Rambla Raval. Barcelona

 

estat actual

projecte

 

2015

Premisses: S’encarrega la reforma interior d’un habitatge de 35m2 situat a la última planta d’un edifici catalogat situat a Rambla de Raval, amb les premisses de millorar la il·luminació i ventilació de l’habitatge i crear un ambient « vintage » amb la recuperació del màxim d’elements originals i ús de materials tradicionals.

Solució: Per aportar llum i ventilació creuada s’aprofita l’obertura al pati de llums parcialment tapiada i es recupera la mida original. Paral·lelament es crea una obertura a l’envà que separa l’espai de la sala- cuina  amb el bany que dóna al pati de llums.

L’enderroc de tots els cel rasos permet recuperar l’alçada lliure original, i deixar a la vista l’estructura de fusta i revoltó ceràmic. El fet de deixar l’estructura aparent permet també fer un seguiment de les possibles patologies. Aprofitant aquesta alçada lliure recuperada, es crea un altell concebut com un llit alt, format per estructura de tubs metàl·lics i encadellat de fusta de pi sense tractar . L’altell permet crear un gran espai d’emmagatzematge sota.

El taulell de la cuina de marbre blanc del país reposa sobre muntants d’obra i l’enrajolat de rajola bisellada blanca a trencajunts per donar un caire “vintage”. El moble bar, el sobre de l’altell i la balconera són de fusta de pi  sense tractar.

L’acabat del bany de microciment dona un caire més industrial, contrastat amb la pica i l’aixeta de llautó , elements recuperats.

Interior de muntanya. Surp

 

2013

Premisses: En una casa entre mitgeres a l’Alt Pirineu a la Vall d’Àssua, es demana reconvertir el garatge en suite pels convidats, i biblioteca. deixant una zona per les instal·lacions de la casa.

Solució: El projecte preveu en primer lloc el sanejat de l’estructura de fusta i l’aïllat de les parets.

La única obertura de l’espai a organitzar és l’antiga entrada de garatge que dóna a la plaça del poble i gaudeix d’unes vistes excepcionals.

Per tal d’aprofitar el màxim de llum i vistes, s’opta per refer una porta de doble batent de fusta de pi tractada amb autoclau semblant a l’existent, i doblar la façana amb una balconera de vidre i fusta deixant un espai intermig com a terrassa.

Mobiliari d’obra: Tot al llarg de la sala , s’hi construeixen unes prestatgeries d’obra.

Recuperació de materials i ús materials tradicionals: Una pica antiga de marbre ja existent a una altra part de la casa s’instal·la a la sala. El paviment de fusta de pi sense tractar com també les balconeres. Paviment exterior de llosa natural.

Interior Habitatge. Tarragona

2012

Premisses: optimitzar l’espai de la cuina, millorar la il.luminació de l’entrada a l’habitatge.

Projecte: el projecte aconsegueix una millora de ventilació i il.luminació a través de la nova porta d’accés a la cuina donant directament al rebedor. El bany es redueix al mínim per tal d’aconseguir aquest pas.

La redistribució de la cuina evitant mobles alts sobre taulell dóna l’amplitud buscada.

Interior habitatge FO. Tarragona

2010

Premisses:  L’Habitatge situat  a la última planta d’un edifici molt estret (4m de façana) entre mitgeres a la Part Alta de Tarragona. L’habitatge ocupa tota la planta donant a dos carrers paral.lels.

El projecte demana millorar la ventilació i la il·luminació natural i donar amplitud a la zona amb les millors vistes.

L’accés a l’habitatge es produeix pel mig, on el pis s’estrangula per la presencia de la caixa d’escala, la qual divideix l’espai en dues zones:

A nord L’estat actual de l’habitatge consta de dues habitacions, una d’elles cega.

A SUD,  amb balcó corregut i vistes al mar: Sala, cuina i bany.

Solució: El projecte preveu l’enderroc de tots els envans, creant així un espai diàfan. S’enderroquen cel rasos de la part de la sala, deixant vista l’estructura de la coberta inclinada, guanyant un doble espai  on s’hi crea un altell que a la vegada serveix de sostre de la cuina i de terrassa.

Degut a la importància del màxim volum d’emmagatzematge possible amb el minim cost, tot el projecte es modula en base a un modul standard d’armari d’IKEA.

Publicacions: obra publicada i exposada a « Mostra d’arquitectura del Camp de Tarragona.2011 »