Catégorie : Habitatge / logement

2001

Premisses. En un solar de forma regular i rectangular orientat a sud i amb un pressupost molt limitat es demana un habitatge molt reduït en m2 amb una habitació principal i una secundària molt petita. la idea principal del client és un casa amb aspecte rústic.

Solució adoptada: s’analitza el concepte « rústic », i es tradueix en coberta inclinada, i ús de materials tradicionals d’acabats: fusteria fusta, sota coberta acabat en fusta (panells sandwich), paviment interior i exterior de tova vermella…ajudat per un sistema constructiu tradicional, amb estructura de pilars de formigó, alternats amb estructura metàl·lica dels porxos, murs de obra de fàbrica ceràmica amb un acabat monocapa de color blanc.

Resultat: un habitatge amb un volum principal en doble espai i coberta inclinada (amb la sala – menjador, cuina i un altell amb l’habitació principal)  i un volum secundari amb coberta plana (amb bany i habitació secundària)  que es converteix en porxo que abraça el volum principal tot al llarg de la façana sud.

Obra publicada a la revista AT#3

2006

Premisses:

Concurs d’assistència tècnica destinat a joves arquitectes per a la realització de 37 habitatges de protecció oficial  al Barri de la Mina (illa D). Barcelona.

PROMOTOR: INCASOL

Solució:  El projecte es desenvolupa a partint de la cèl·lula.

La ventilació creuada en tots els habitatges creen la configuració de la volumetria. Dos cubs es desplacen per una gran coberta enjardinada. Aquests cubs, aparentment compactes i d’ obertures de ritmes diferents, estan perforats a l’interior per un gran pati que el divideix d’extrem a extrem i que conté els accessos els nuclis verticals i unes passarel·les que porten als habitatges. S’entén aquest pati com centre de rencontres del veïnat.

El sistema constructiu utilitzat en aquest projecte, es basa en prefabricats de formigó, tant l’estructura com els tancaments de façana (formigó alleugerit). L’esquema de jàssera prefabricada , en L o en T invertida recolzada sobre pilars de 40×40 (amb unes llums no massa grans). Cobert per lloses de formigó alveolar, prefabricades.

La coberta enjardinada amb plantes de creixement horitzontal, deixa un espai transitable per recolzar-hi les plaques solars que alimentaran els acumuladors d’Aigua Calenta Sanitària.

A planta baixa ocupada per locals comercials i per porxos oberts al carrer, es crea una zona privada comunitària a base de patis i zona enjardinada.

2008 

PROMOTOR:  Ajuntament d’Eivissa i IMVISA

UTE Marc Olivé Elias i Elisa Olivé Elias. Arquitecte

Premisses: Concurs per a la realització de 19 habitatges de Protecció Pública a la Ciutat d’Eivissa. Illes Balears

Solució: El projecte d’habitatges de protecció pública es desenvolupa a partir d’una idea de permeabilitat i flexibilitat espacial, i una relació i una ambigüitat interior exterior. Tenint en compte principalment la climatologia de l’illa de Eivissa, que permet i demana fer vida a l’exterior o amb una relació molt estreta amb l’exterior una gran part de l’any.

Dues peces de planta baixa més 1 amb una relació espaial molt estreta entre elles, amb façanes a nord-oest i sud-est.

L’accés a l’edifici des de la cantonada del solar, a través d’un mur de formigó perforat amb obertures irregulars que voreja l’alineament del carrer d’Aubarca en el seu límit de construcció (a tres metres del límit de parcel·la) t’acompanya a endinsar-te a l’edifici, un edifici obert a l’exterior tenint només les cèl·lules d’habitatges amb tancaments..

Els habitatges de 1, 2 i 3 habitacions tenen tots un element comú: la doble orientació nord-oest, sud-est. Aquesta doble orientació s’aprofita per crear espais exteriors privats que a la vegada poden ser semiprivats, ja que el tancament mòbil que el separa de l’espai públic de l’edifici, pot estar obert, creant un espai molt més ampli o tancant preservant la intimitat però seguint essent un espai exterior, ja que els tancament de lames de fusta permeten la lliure circulació de l’aire.

Un altre requisit del projecte era la creació d’un espai exterior per a safareig i estenedor, aquest es resol amb la creació d’un moble armari, que conté la rentadora i la pica de safreig, situat a la galeria que separa la galeria-rebedor del buit per estendre, un buit al forjat.

L’accés als habitatges es realitza a través d’una galeria exterior i privada que actua com a terrassa i com a rebedor de l’habitatge. Els habitatges es desenvolupen a partir de la idea de permeabilitat i flexibilitat, una sèrie d’espais exterior-semiexterior/ exterior-interior-semiexterior-exterior.